Entrevistes

Judith Urbano: “Havíem de fer una exposició molt senzilla però que a la vegada expliqués tot i fos molt visual.”

Nora Olivé.

La doctora Judith Urbano és la coordinadora del grup d’investigació del projecte de la Mansana de la Discòrdia. També va editar el llibre on es va recollir la investigació, que va ser presentat l’any 2015. La vam entrevistar amb motiu de la finalització de l’exposició del projecte a la casa Lleó Morera del Passeig de Gràcia, justament a un dels llocs que es va estudiar.

Com va sorgir la idea del projecte?

Nosaltres som un grup de recerca que es diu Història, Arquitectura i Disseny. El vicerectorat de recerca de la UIC va posar en marxa una convocatòria de projectes per a professors que no ens havíem presentat a convocatòries del ministeri i vam presentar  el nostre sobre la Mansana de la Discòrdia. Vam pensar que no hi havia cap monografia sobre el tema, tot i que era un element que tothom coneix i que va sortint per aquí i per allà. Ens vam engrescar amb això i vam fer la memòria del projecte, que duraria un parell d’anys, on hi havia primer el treball de camp, després un seminari, després una exposició i llavors un catàleg d’exposició i un llibre. Ens vam presentar amb aquesta idea i ens van donar el projecte. L’interessant era fer la exposició a la mansana de la discòrdia. I com que coneixia bé al projecte Cases Singulars ens van oferir fer-ho a la casa Lleó Morera.

Vau decidir no només parlar de les tres cases modernistes, sinó de les altres dues.

Exacte. Ja que fèiem un anàlisi de tota la mansana, per no deixar aquestes dues cases que estaven al mig, la casa Comas i la casa Bonet, vam pensar que les estudiaríem també.

Vau tenir algun problema per accedir a la informació durant la investigació?

La veritat és que no. Va ser feina molt d’arxiu. De fet, a l’arxiu municipal contemporani els vam explicar que érem un grup de recerca i que faríem una recerca molt focalitzada en això. Ens van buscar fins i tot coses que a vegades no sortien als arxius. La veritat és que no tenim cap queixa.

Tinc entès que va ser un projecte on fins i tot vau incloure alumnes?

Sí. Teníem una optativa que és de dibuix, d’arquitectura contemporània del segle XX, i que normalment la porta un dels nostres professors, que és Manel Arenas. Vam pensar que podríem dedicar aquesta assignatura a que dibuixessin la mansana. Clar, era un tema difícil amb la ornamentació que hi ha en aquestes façanes, totes les arts decoratives, tots els detalls… donen una mirada molt diferent i és un nivell de complicació alt pels alumnes. Però sí, ho van fer, i se’n van sortir. Alguns dibuixos de l’exposició són dels alumnes.

Algun projecte en el futur?

Sí, justament a l’Abril ens hem de reunir tots els membres del grup justament per pensar en quins possibles projectes ens podem posar perquè encara no ho tenim definit. Estàvem pensant potser alguna cosa del segle XIX, potser algun tema d’eclecticisme que no està tan vist o treballat.

Alguna anècdota personal relacionada amb el projecte de la Mansana?

Alguna anècdota…bé, potser durant les primeres reunions de l’exposició. El pressupost era mínim perquè el llibre se’n va endur la major part, llavors havíem de fer una exposició molt senzilla però que a la vegada expliqués tot i fos molt visual. Tampoc podíem portar elements originals per un tema d’assegurances que no hauríem pogut pagar. Aleshores alguns membres del grup els preocupava més la part visual, l’arquitectura, i altres deien que el text també era molt important perquè nosaltres sabem coses que la gent no sap i ho hem de posar per escrit…

Dels edificis que vau estudiar, quin va ser el teu preferit?

Ah, aquesta és la pregunta més difícil. A mi m’agrada molt el modernisme, i trobo que la Casa Amatller és la que més en té. Si hagués d’escollir una que expliqués la vida al segle XX et diria aquesta. Quan entres es com si estiguessis en un altre temps. Després la Casa Lleó Morera, el que té espectacular són les llindes amb la història de la dida. Ara bé, arquitectònicament, a mi m’agrada més la Casa Batlló. Fora de les interpretacions que s’han fet, jo veig ben clar que està dedicada a l’oceà i al mar… Ja he dit que era una pregunta difícil! Em sembla que t’he dit coses de les tres (riu).

Advertisements

One thought on “Judith Urbano: “Havíem de fer una exposició molt senzilla però que a la vegada expliqués tot i fos molt visual.”

  1. Retroenllaç: La BCN Modernista: “Judith Urbano: ‘Havíem de fer una exposició molt senzilla però que a la vegada expliqués tot i fos molt visual.’” – School of Architecture

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s