Laura Gómez.
Entrevistem a Rafa Burgos, guia de la ciutat de Barcelona. Va estudiar Història i Periodisme però, posteriorment, va fer de la seva passió per la ciutat la seva feina. Ha escrit també tres llibres: Cervantes en Barcelona. Guía de la ciudad vista por don Quijote, Crema Catalana. Amiguismo, corrupción y otras miserias i La Casta. Quiénes son y cómo actúan. Actualment, juntament amb Icono Serveis està preparant la ruta L’home i l’artista, relacionada amb Ramon Casas i complement de l’exposició al Museu del Modernisme de la qual vam parlar en l’entrada anterior.
Per què t’endinses al món del Modernisme?
M’ha agradat sempre la història de l’art, tot i que jo vaig començar a l’inrevés: em va atrapar molt l’art contemporani i d’aquí vaig anar en un viatge del present cap al passat. El Modernisme em va captivar per aquesta passió que sento per la ciutat de Barcelona. Comences a investigar, comences a llegir, a conèixer gent, a visitar diferents edificis que normalment no es poden visitar…
Per quina raó et defineixes a la teva pàgina com a “company de viatge” més que guia?
Sobretot el que m’interessa és fer rutes de la ciutat per gent que és d’aquí. Ja sabem que Barcelona és una marca internacional i ve gent de tot arreu, però potser els que menys la coneixen són precisament els seus habitants. Moltes vegades ens passa als guies que anem a fer rutes per explicar la Sagrada Família i de tot el grup que ve, la majoria de gent que és de Barcelona no l’ha visitada mai. Per això volia centrar-me en aquest tipus de públic. A més, també és més agraït, sobretot a l’hora de contextualitzar els temes. A la gent que és d’aquí els pots parlar fins i tot de noms concrets, com Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Per nosaltres potser és evident, però als turistes, si els treus de Gaudí, es perden.
Has notat un augment de la demanda o interès en els últims anys, juntament amb l’obertura de noves cases, com la Casa Amatller o la Casa Lleó Morera?
Sí, potser també per la pressió del turisme internacional. És estrany que per exemple del que es coneix com la Mansana de la Discòrdia, només es pogués visitar la Casa Batlló. Els propietaris d’aquestes cases s’han posat les piles i les han obert, jo crec que encertadament ja que són espais espectaculars. La casa Lleó Morera és una mica en petit el que representa el Palau de la Música, una obra total.
Quan vols començar una ruta, està a càrrec d’algú o ho fas per iniciativa pròpia?
A mi m’agrada molt crear rutes diferents, fins i tot de temes que estan molt explotats com el Modernisme, perquè li pots donar moltes voltes. M’encarrego de preparar rutes per gent que ja té un interès i unes inquietuds culturals en relació al tema. Amb ells has d’anar més enllà.
Ara comences amb l’any Ramon Casas…
Sí, hem preparat una ruta per fer un repàs general de Ramon Casas. La vaig proposar a una de les agències amb les que treballo i al Museu del Modernisme, i els va agradar molt. Crec que està bé mostrar aquesta trajectòria del pintor a través d’espais emblemàtics de la ciutat.
Quins són aquests espais importants dins la ruta?
El títol és L’home i l’artista. Volem que la gent que vingui a la ruta tingui una idea general de Casas com a excusa per parlar del Modernisme. Llavors, començant a la Plaça del Pi parlem de la importància de la Sala Parés des del punt de vista artístic, que és on exposaven sobretot aquest triumvirat: com en l’arquitectura hi ha Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, en l’art són Casas juntament amb Rusiñol i Clarassó. Després anem cap els Quatre Gats, per parlar de tot l’entorn bohemi i més intel·lectual, on artistes i escriptors es reunien. A continuació, anem a la plaça Catalunya per parlar de la part més privada, de la vida sentimental i amorosa del Ramon Casas, ja que és allà on va conèixer la seva amant i futura esposa Júlia Peraire. Era una noia pobra, humil, que venia loteria i cigarretes a la Maison Dorée, situada en un edifici d’Enric Sagnier. Acabem amb la cirereta del pastís: l’exposició al Museu del Modernisme, que és un resum general.
Personalment, quina és la teva part preferida de la ruta Ramon Casas?
Destacaria tres punts. Un és la Sala Parés, per tot el que allà va passar, com a punt de referència pel modernisme. Els Quatre Gats, des del punt de vista intel·lectual. Allò va ser un món prolífic en aquest sentit per tota la gent que s’hi va reunir, fins i tot artistes internacionals que quan visitaven la ciutat de Barcelona hi passaven. Per últim, evidentment, el Museu del Modernisme, per les dues vessants: pel contingut i pel continent, ja que l’edifici on es troba, de Sagnier, és molt interessant per ell sol.
LaBcnModernista 